Fritjof Capra és un dels grans savis del nostre temps. Aquest físic i teòric de sistemes ha fundat i dirigeix el Center for Ecoliteracy, on fa feina per a promoure l’ecologia i el pensament sistèmic a l’educació primària i secundària.
El repte que es planteja és el de l’educació per a la sostenibilitat. Els petits d’avui, segons les paraules de Capra “tenen el repte de construir comunitats ecològicament sostenibles, dissenyades de manera que les seves tecnologies i les seves institucions socials –és a dir, les seves estructures materials i socials– no interfereixin la capacitat inherent a la naturalesa per a mantenir la vida”.
Aquest centre, que bé pot ser un model de projecte ecoeducatiu, s’encarrega d’aplicar una pedagogia denominada “intruccions per a viure d’una manera sostenible”. La seva experiència d’anys l’ha menat a la conclusió que la millor manera d’aconseguir-ho és promoure el pensament sistèmic entre els alumnes, aplicant l’experiència directa i fent feina de manera multidisciplinària. Les capacitats que Fritjof Capra prova de desenvolupar amb aquesta pedagogia es basen en quatre pilars: cap, cor, mans i esperit.
El cap abraça el coneixement ecològic. L’habilitat per a pensar sistèmicament i críticament i la capacitat per resoldre problemes creativament, aplicant ètica mediambiental a noves situacions.
El cor, tal com es contempla en el Center for Ecoliteracy, es refereix a un sentiment profund, no a un simple enteniment, de la importància del benestar de la Terra i de tots els éssers vius que hi habiten. Desenvolupar l’empatia i la capacitat de veure i apreciar diverses perspectives. Suposa un compromís d’equitat, justícia, inclusivitat i respecte envers tothom.
Les mans fan referència al desenvolupament de l’habilitat per a aplicar el coneixement ecològic a la pràctica del disseny ecològic, les habilitats pràctiques per a crear i emprar eines, objectes i procediments que requereixen comunitats vertaderament sostenibles. I la capacitat per a convertir les conviccions en accions pràctiques i efectives.
El delicat terme d’esperit, Fritjof Capra el proposa com una sensació d’admiració i capacitat de reverència davant la vida. Una apreciació del lloc que ens acull. A més, suposa un sentiment de parentiu amb el món natural i l’habilitat per a inspirar aquest sentiment a altri.
La millor manera d’introduir els més petits en una visió ecològica i holística passa pel fet d’educar-los en contacte amb la naturalesa, que puguin observar-la, aprendre dels seus prodigiosos sistemes i col·laborar-hi amb una relació de respecte i de reconeixement de la dependència mútua. L’hort escolar és l’eina idònia per a aconseguir aquest objectiu. Aquest projecte que la comunitat educativa desenvolupa suposa una immersió de l’infant dins la naturalesa i els seus cicles. Aquesta experiència els dóna la capacitat de percebre les connexions ocultes de la naturalesa i la perspectiva necessària per a entendre la xarxa de la vida, de la qual formam part i amb la qual hem de col·laborar si volem continuar la nostra evolució.
Alberto Fraile, editor de la revista Namaste.
(Pròleg de l’“Ecoalfabet”, editat per Revista Namaste. © Fritjof Capra and The Center for Ecoliteracy)